Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347

Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347

Guerres romano-otomanes
Tipus	guerra civil
Data	setembre del 1341 - 8 de febrer del 1347
Escenari	Tessàlia, Macedònia, Tràcia i Constantinoble
Lloc	Macedònia
Estat	Imperi Romà d'Orient
Resultat	Victòria de Joan Cantacuzè sobre els regents Reconeixement de Joan Cantacuzè com a emperador de rang superior Conquesta de Macedònia, Albània, l'Epir i Tessàlia pels serbis i fundació de l'Imperi Serbi Conquesta de part del nord de Tràcia pels búlgars
Bàndols
Joan V Paleòleg Regents: Anna de Savoia Joan XIV Calecas Aleix Apocauc Aliats: Zelotes de Tessalònica Sèrbia (1343-1347) Segon Imperi Búlgar Principat de Karvuna Joan Cantacuzè Aliats: Sèrbia (1342-1343) Beilicat de Tin (1342/3-1345) Beilicat dels otomans Beilicat dels saruhànides
Comandants
Aleix Apocauc Esteve Uroš IV de Sèrbia Gregori Preliub Ivan Alexandre de Bulgària Momtxil Joan Cantacuzè Manuel Cantacuzè Joan Àngel Esteve Uroš IV de Sèrbia Hrélja Umar Beg Orhan

La guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòlegs,^[1] fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'Orient^{[nota 1]} després de la mort d'Andrònic III Paleòleg per la tutoria del seu fill de nou anys i successor, Joan V Paleòleg. El ministre en cap d'Andrònic III, Joan Cantacuzè, s'enfrontà a una regència encapçalada per l'emperadriu vídua, Anna de Savoia, el patriarca de Constantinoble, Joan XIV Calecas, i el megaduc, Aleix Apocauc. La guerra polaritzà les classes socials de l'imperi, car l'aristocràcia feia costat a Cantacuzè i les classes baixes i mitjanes donaven suport als regents. Les diferències religioses també foren un factor de pes, encara que en menor mesura, car els defensors de la doctrina mística de l'hesicasme en la controvèrsia hesicasta sovint eren partidaris de Cantacuzè.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.